Hores de biblioteca

Alguna vegada m’he preguntat per què tinc tants llibres a casa que encara no he llegit... Són com una promesa, la promesa d’una bona estona. En canvi, els que ja he llegit, que també són molts, no els faig gaire cas. Tot i que sé que s’ha de rellegir. Però ningú m’obliga a rellegir, ni jo mateixa m’obligo a rellegir. Encara que alguns sí que els he rellegit. En canvi, el sentit comú m’exigeix que em llegeixi com a mínim un cop cada llibre nou que em compro. Tinc com una mena de terror a quedar-me sense material de lectura, i vaig comprant, comprant, i no dono l’abast a llegir tot el que em compro. Per això saber que tinc tants llibres que m’estan esperant i que sé que no se m’acabaran (és físicament impossible que els llegeixi tots) em dóna una mena de seguretat. Per la mateixa raó em sap greu acabar els llibres. Quan estic a punt d’acabar un llibre procuro esperar-me uns dies a fer-ho, i en general ho vaig allargant. M’agrada molt començar-los, però no vull que se m’acabin, encara que m’agradin molt, i procuro dosificar-los tant com puc. Tampoc no m’agrada deixar llibres a mig llegir, perquè llavors es queden a la lleixa i et fan sentir culpable. Des que vaig deixar el Quijote que l’exemplar m’està mirant acusadorament des del seu lloc a la lleixa... “m’has desairat”, sembla que em digui... Per això em costa tant escollir quin llibres em vull comprar, quins perquè els vull tenir i col·leccionar, quins perquè els vull llegir, decidir quin començaré i l’ordre en que han de ser llegits... Si algun no l’he d’acabar ja ho hauria de poder preveure i no comprar-lo de bon començament; pitjor que tenir llibres esperant a ser llegits és tenir la lleixa plena de llibres que has deixat a mitges. Sempre hi pots tornar, es clar, un llibre sempre s’espera el temps que calgui. Es fa difícil llegir-los tots, i més quan m’agradaria haver llegit (i fins i tot rellegit) tots els clàssics importants, però ja sé que aquesta és una imatge idealitzada que tinc de mi mateixa com a lectora i que a alguns clàssics no hi arribo. Però m’agrada tenir-los i pensar que m’hi puc posar en qualsevol moment. No, no els he llegit tots els llibres que tinc a casa... Però, així com n’hi ha que estan orgullosos dels llibres que han escrit i Borges deia que estava orgullós dels llibres que havia llegit, jo podria dir que estic orgullosa dels llibres que m’he comprat... (i sense comprar primeres edicions ni rareses ni llibres cars, sinó els llibres normals que es poden trobar en tota bona llibreria). No sé si tinc el dret moral a tenir-los si no me’ls he llegit tots, però a em fan molta companyia. I també penso que, si mai aconsegueixo haver-los acabat tots, serà un dia trist i caldrà que m’inventi alguna cosa, perquè lo maco és saber que sempre hi ha un llibre que s’està esperant a ser llegit...