Reflexions i prejudicis

La revista del cor, aquesta setmana: Susana Uribarri (50 anys) amb un tal Darek (30) anys. Unes pàgines més endavant: Albert de Mónaco (50 anys) amb una tal Charlene (30 anys). Mentre en el cas de la primera parella la lectora pensa: “on va aquesta iaia amb aquest nano?”, en el segon cas troba lògic que un home poderós es busqui una noia jove i rossa, com una mena de trofeu al seu poder. Es a dir, que mentre la primera parella canta molt, la segona ens sembla perfectament lògica i raonable. I les edats són les mateixes. M’agradaria que no existissin aquest perjudicis, però els perjudicis hi són. També m’agradaria saber quina explicació antropològica té això, per què la nostra societat és tan tremendament masclista i injusta. Precisament en una revista d’aquestes, una dona gran no llueix gens ni mica. Sembla que quan una dona perd la capacitat de reproduir-se ja no interessa, no només en aquestes revistes, sinó en la societat. Em sembla que encara som molt primitius tots plegats, i que hi ha molts valors que donem per bons dels que no hem reflexionat prou el perquè. Ui, reflexionar sobre el perquè dels valors de la nostra societat... reflexionar! que friki que sóc, oi?

Però, a part dels prejudicis i de lo masclista que pugui ser, hi ha un problema d’autenticitat. És perfectament plausible que una noia jove i rossa es senti atreta autènticament per un home poderós, encara que ell li dobli l’edat. Es a dir, que l’amor pot ser de debò. En canvi, que un noi jove i guapo se senti atret autènticament per una cinquentona... no és plausible, i segurament l’amor no es de debò, i el noi, més aviat, “es deixa estimar”. Però, això que he dit ara, no són precisament els prejudicis masclistes que criticava abans?