(frequenly asked questions)
(preguntes més freqüents)
¿Quina és aquesta famosa malaltia que
pateixes de la que sempre parles però que mai no has anomenat?
Estic diagnosticada
d’esquizofrènia paranoïde.
Hi ha qui sospita que la teva admiració per
Anne Sexton ve per la vida dissoluta de la poeta...
La meva admiració
per Anne Sexton ve principalment dels seus poemes. Si hi ha una dada de la seva
vida que admiro és la de com una mestressa de casa que estava boja (havia estat
al psiquiàtric), és converteix en poeta, una poeta de debò.
¿Es cert que dels llibres dels que has
parlat darrerament al blog n’hi ha alguns dels que has començat a parlar i que
has deixat a mitges sense llegir perquè t’han angoixat?
Hi ha dos llibres
de ficció dels que he començat a parlar que no he acabat de llegir...
¿Per què has plegat de parlar de futbol al
blog? Donava molta “vidilla”!
Tres mil posts
parlant de llibres, i el post més llegit del blog és un en què parlo de
futbol... Estic indignada! (I desil·lusionada). No tornaré a parlar de futbol
fins que el futbol sigui una cosa molt i molt friki i molt i molt
minoritària...
¿Què és això que prestesament estudies de
manera autodidacta?
Intento llegir
poesia.
Quan va morir Lou
Reed es va dir què havia estudiat... poesia!, una cosa estranyota que als
mitjans no havia sentit a dir mai de ningú, ni tan sols de cap poeta; ell devia
creure què per la seva carrera artística ho necessitava, per les lletres de les
seves cançons sempre al límit i per l’enriquiment de la seva cultura personal.
Encara que jo no
m’interessi pel mateix tipus de poesia pel que s’interessava ell –sospito-, jo
també que crec que algú que vulgui escriure ha de llegir molt, llegir de tot,
però, sobretot, amarar-se de la millor poesia de totes les cultures i de tots
els temps; em sembla indispensable llegir poesia per aprendre a escriure,
encara que el què escriguis no siguin poemes i no vulguis ser poeta, sinó
simplement una bona prosista, o diarista, o blocaire...
M’agradaria molt
que de mi es digués què “va llegir poesia”, encara què de fet no és estudiar
com aquella qui estudia una cosa acadèmica, sinó simplement conèixer, llegir i
rellegir.
(Per cert, darrerament
he estat començant a llegir la prosa de Cernuda, i això sí que és parlar de
poesia amb propietat. No crec que la meva capacitat de lectura, d’escriptura i
de comprensió lectora arribin a tant, però m’agradaria molt poder parlar algun
dia de poesia amb aquest domini i coneixement de causa...)
