Tornant al llibre
de què us parlava diumenge passat Contar la música, llegir aquest llibre
(també escoltar una entrevista del programa Solistes, la filosofia a
l’hora d’entrevistar és semblant en el llibre i en el programa de ràdio; per
filosofia a l’hora d’entrevistar vull dir que una aprèn escoltant/llegint).
Doncs aquestes entrevistes són com entrar a la mena de lloc on m’agradaria
viure –no sé si hauria de dir món imaginari-, el país de la cultura que inclou
la música... Els entrevistats saben moltíssim de tot... I escoltar-los és una
afirmació de la individualitat i una nota de tenir idees pròpies enmig de la
superficialitat i gregarisme que fomenten normalment els mitjans de
comunicació...
És un llibre que no
té intriga, evidentment, no és una novel·la, però sí que les successives
entrevistes creen com un crescendo.
Jo no tinc idees
comunistes (parlo de la part final del llibre), però si una cosa com aquestes
orquestres funciona, i millora el món com una realitat palpable, doncs s’ha de reconèixer la feina ben feta
que fan...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada