De xifres indesxifrables

Veig que molts blogs fan balanç de l’any que s’acaba d’acabar, i una de les coses de les que fan balanç és del nombre exacte de visites que han tingut durant l’any que s’acaba d’acabar. És interessant veure la dada en cada blog, com la celebren sempre com si fos “molt” en tots els blogs, tot i que el nombre exacte pugui ser molt diferent segons el tipus de blog: com el dia de la loteria, vaja, que sempre és molt repartit ... I segur que és així, en el cas de cada blog, no  els ho discutiré pas. Tampoc els voldria trencar la il·lusió.

(I dic l’any que “s’acaba d’acabar”, perquè estic segura que aquesta tarda/vespre/matinada tothom estarà molt enfeinat... i que el post no serà llegit fins l’any nou...).

El cas és que he pensat si ho podria fer jo, això de posar la dada de les visites que he tingut durant l’any passat, però ja us confesso que no sabria ni com posar-m’hi per buscar-ho, tot i que ben segur que la dada deu ser “a la panxa” del compte de blogger i no deu ser pas impossible de trobar. Però, també us ho confesso, saber quantes visites ha tingut el meu blog durant l’any passat no em fu ni em fa.

El problema no és saber quantes persones han aparegut pel blog (que, potser l’hagin visitat i ni tan sols s’hagin llegit cap post... com se sabria això?), sinó que el què voldria saber és, en el cas que algú hagués llegit de debò el meu blog durant tot l’any, o en el cas que algú hagués passat un dia casualment durant l’any pel blog i hagués ingerit una ració al gust de posts fets meus, fer-li una petita enquesta personal cara a cara i preguntar-li –i escatir- què en pensa realment, no tant del  blog com de l’escriptura, i fins i tot descobrir què no li ha agradat i no s’atreveix a dir-me...

Però, es clar, siguen el blog una cosa virtual, no puc pas pretendre parlar amb cada lector individual en persona per veure què en pensa! (Què en pensa, i per què el llegeix, i... que si tomba que si gira, que si naps que si cols – discutir la jugada, vaja). És clar, és impossible, això.

En fi. Per això amb miro amb bastant indiferència aquesta dada de les visites al blog durant el darrer any, cas que fos capaç de trobar-la... Seria un xifra que tampoc sabria com interpretar, si és molt o si és poc, si vol dir que tinc lectors de debò o només persones despistades que cliquen una vegada i ja no tornen mai més... (A aquests també els voldria preguntar el perquè).

Jo ja vaig dir que volia que els meus escrits tinguessin èxit entre els “happy few”, que volia tenir lectors entre la gent que són bons lectors. I, si això s’aconsegueix o no, no m’ho dirà pas una xifra...

Aquí sí que voldria fer una menció especial per la gent que sé que em seguiu, que ja sé que sou molt poquets, i que sé que sou bons lectors, -de bons lectors sempre n’hi ha pocs-, perquè saber que hi ha qui em llegeix m’omple de d’alegria, i em fa molta més il·lusió que saber el nombre de visites que pugui tenir el blog.

Vatua l’olla! Visquin els blogs i feliç 2016!