De vegades, quan
sento propagandes per fomentar la lectura, penso que la lectura no s’hauria de
sacralitzar tant, i en canvi hauria de ser més practicada. Això no
s’aconsegueix posant-la pels núvols, d’una manera que sembli inabastable per
una persona comuna. S’hauria de posar la lectura a un nivell més de cosa
normal, de cosa de cada dia.
Dic si està
sobrevalorada, però el que sí que crec és que la lectura i els llibres estan
massa sacralitzats, massa mitificats, hi ha massa fetitxisme – jo la primera.
S’hauria de promocionar la lectura com a activitat normal al costat de moltes
altres, no com una activitat per sobre de la resta, com una cosa elitista.
El què vull dir és
que la nostra societat valora molt la lectura, en teoria, però a la pràctica la
lectura no existeix... A la ràdio i a
internet potser sí, engrunada i minoritària,
però a la tele no. I aquest anuncis que fan per en teoria fomentar la
lectura... jo no hi estic d’acord... si la lectura no és comprar una llauna de
tonyina o un pot de cafè (i per tant tampoc servirien el mateix tipus
d’anuncis) ... tampoc seria una cosa a part de tot això i fora del món (i per
tant tampoc servirien segons quina mena d’anuncis: no serviria el glamour
dels anuncis de cotxes, per exemple).
En fi, que hi
hauria molt a discutir i jo tampoc en sé prou. Però una cosa que necessita
gaires anuncis... malament. És que hi ha una arrel més profunda que no
funciona. Llegir no hauria de necessitar ser anunciat als mitjans de
comunicació, sinó només ser comunicat amb entusiasme d’una persona a l’altra,
humilment, senzillament.
* * *
Havia escrit
aquest post abans d’escoltar alguns d’aquells anuncis de l’editorial Barcino de
“fes-te amic dels clàssics”, en els què diferents persones conegudes reciten en
veu alta un fragment escollit d’un clàssic més aviat antic. Escoltant aquest
anuncis ha sigut la primera vegada a la vida que he escoltat per la ràdio uns
anuncis per al foment de la lectura encertats. Aquests anuncis tenen el glamour
just que ha de tenir la lectura, però sense ser irreals. Encara que sí que
potser queden un pèl elitistes, estan molt ben trobats. (Sempre que s’entenguin
els fragments només com a cosa literària i interessant a nivell literari, és a
dir, per llegir – que n’hi ha un que parla d’entrar en batalla que... si ens
poséssim tiquismiquis i volguéssim buscar tres peus al gat, en el context
actual, no seria gaire encertat... Però ja sé que ningú es posarà tiquismiquis
i hi buscarà tres peus al gat, sobretot en anuncis sobre el llegir, i els
clàssics!, a més, que per molta gent són gairebé invisibles...). Però estan molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada