En cap cas en fa
por la feina... amb bona voluntat tot allò que s’ha de fer s’acaba fent...
encara que sigui a poc a poc, però s’acaba fent...
Però al meu
ritme...
No suporto les
presses ni les exigències... ja sé que hi ha gent que són addictes a
l’adrenalina de l’estrès, addictes a la pressió a la seva feina, -i n'hi ha que pateixen aquest estrès a las seva feina sense tenir-ne cap ganes-, però aquest no
seria pas el meu cas, em sembla... ni en l’aspecte de les tasques de la llar ni
en l’escriptura...
Jo valoro molt la
calma i la tranquil·litat, l’organitzar-se, el concentrar-se, les llistes del
què s’ha de fer i l’anar-ho fent a poc a poc... Sense presses però sense
pausa... I tot -tota la feina- s'acaba fent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada