(això, aquest
comentari desafortunat, m’ha passat perquè visc massa tancada en mi mateixa,
visc massa tancada en el meu món propi... de vegades –moltes vegades- no veig
res més enllà de l’escriptura... per mi és més real un recurs poètic que gent
real patint en algun lloc molt llunyà... encara que em preocupi i no m’agradi
que la gent pateixi, jo continuo escrivint les meves coses... i escric i em reconec
culpable de desitjar continuar escrivint les meves coses més que de desitjar
qualsevol altra cosa... més que de desitjar fer coses reals al món real que
poguessin ajudar... és molt fàcil parlar i omplir-se la boca amb el desig de
pau al món... però el món real és una altra cosa... i no és tan fàcil... i viure tancada en mi mateixa m'és molt més fàcil... )
dimarts, 8 de setembre del 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
en cap cas et sentis malament ni culpable per actuar o ser com ets i actues Clarissa ....hi ha gent que necessita mirar i viure per dins i des dins i ja està , pensa que si potser molta gent, moltes persones en el món es preocupessin de veritat per conèixer-se o per escriure i per llegir , segurament no els hi quedarien ganes ni desitjos de fer guerres ni mal perquè estarien ocupats en afers literaris i poètics ....
ets molt amable, Elvira! gràcies!
Publica un comentari a l'entrada