Parlo del Tristram
Shandy, famós llibre del segle XVIII, que finalment he llegit (en català).
Potser us esperareu
que lloï el seu simpatiquíssim sentit
de l’humor. I és així, aquest llibre et pinta un gran somriure a la cara, i et
dibuixa molts microsomriures que com pètals de flors van sorgint durant la
lectura...
Però el llibre no
va d’això.
* * *
El llibre del
senyor Laurence Sterne va de la por a la mort.
No de perquè morim.
Sinó de què ens hem de morir. Tots. Cadascú de nosaltres.
Aquest bon home
s’ho pren amb simpatia i bon humor, ho amaga amb mil cortines (cortines!), però
es nota que li fa molta por morir-se. I a qui no!
I que és per això
que escriu aquest llibre, perquè està espantat.
I el fet que fos
predicador, i que en el fons fos un descregut, accentua el sentit de l’humor,
però no rebaixa ni un mil·ligram la por.
Aquesta por que el
fa saltar d’un tema a l’altre com si fos un cavall dels escacs. (I això el fa
ser l’inventor de l’hipertext, dubtós honor que l’era informàtica ha magnificat
com si hagués estat una massa enorme d’aigua i farina esperant ser llevada per
la cocció). S’escaqueja, però que al cap i a la fi la seva fugida sempre el
porta allà mateix, a la mateixa conclusió, i a la mateixa por.
La seva vitalitat
saltaire el porta la conversa, a l’escriptura, a riure’s del sexe (l’humor del
llibre). I a la por. I és que encara que aquest és un llibre graciós, i que a
més cau en gràcia, aquest és un tema del què mai es riu. Ni un mil·ligram. Es
pot riure de si mateix, però no de la mort.
* * *
El seu llibre l’ha
sobreviscut. Mentre que ell fa anys que cria malves, que fa anys que finalment
ja sap què hi ha a altre barri, que fa anys que es segur que no tornarà del més
enllà per explicar-nos-ho, la seva por a saber-ho (el més universal dels
sentiments), plasmada en aquest llibre, les seves gracietes sobre el què alguns
consideren una de les coses més agradables i alegres del món, els seus saltets
i el seu astorament per tot plegat, li continuen permetent fer-se la pregunta
indefinidament mentre hi hagi lectors.
Es podria dir
que... la va vèncer? Ell, a qui li feia tanta por?
2 comentaris:
m'has fet venir un sobtat interès per aquest llibre, que confesso desconeixia, sembla molt recomanable el fet de llegir-lo, al capdavall com deia la meva àvia "aquest se'n riu de la mort i del qui el vetlla" contra la por més val posar-li humor oi?
Sí, aquest frase, és exactament això. Val molt la pena de llegir-lo.
Publica un comentari a l'entrada