Ja sé que hi ha qui
no s’ho creurà, però llegint blogs per aquests internets del senyor (abans tot
això eren camps), he arribat a llegir coses que demostren fins a quin punt hi
ha propietaris de blogs sobre llibres que estan més pirats pels llibres que jo
mateixa, que ja és dir. Pirats piradísims...
Sembla que hi ha
altra gent –molta altra gent- que llegeixen i que compren llibres, com a mínim
de la meva generació o de generacions anteriors; els joves no sé si tenen els
mateixos referents... Diuen que ara ja no es venen llibres, que no es llegeix,
però a la xarxa se’n parla, i molt. I s’hi llegeix.
* * *
Un, per exemple, té
750 llibres... sobre llibres!, això sense comptar els llibres que té, diriem-ne
normals, que també en té una bona pila, i que encara no s’ha atrevit a
comptar-los.
L’altre confessa
que ha posat llibres a la maleta per les vacances, que han passat les vacances
i no els ha llegit, però que els llibres li han fet molta companyia, i que ara
farà un altre viatge i que posarà a la maleta altres llibres. Li encanta
triar-los, tocar-los, manipular-los, i dur-los amunt i avall, a més de
llegir-los... I encara que no els llegeixi.
Un altre confessa
que compra per internet tota mena de llibres de poesia descatalogats d’autors
desconeguts o oblidats. Saber que així proporciona vida a uns llibres que
d’altra manera llanguirien l’omple de satisfacció. I aquestes recerques per
tota mena de llibreries d’encant l’encanten.
També llegeixo en
el blog d’un altre lector que acaba d’esgotar les lleixes disponibles a casa
seva per acollir els llibres, i no sap on els posarà a partir d’ara, perquè ja
no hi cap.
Una de les poques
lectores i col·leccionistes de llibres que em trobo aconsella als que se’ls ha
acabat l’espai disponible per llibres i no caben a casa de repassar les
lleixes, i desfer-se dels llibres passats, com feia Helen Hanff. Les dones, es
clar, sempre pensant en l’ordre i la neteja!
Una altra noia
explica que, cada cap d’any, porta a la biblioteca tots els llibres que ha
llegit l’any anterior i que no li han agradat; es queda els que li han agradat,
i en compra molts, gairebé un a la setmana.
Fa anys vaig llegir
al blog d’un poeta que necessitava estar físicament a l’habitació on tenia els
llibres i tocar-los-hi els lloms (dels llibres), mentre escrivia. Això, que a
mi em va semblar un pèl estrany, es veu que no ho és gens ni mica. He llegit de
molta gent que acaricia els lloms dels llibres, no sé ben bé perquè...
* * *
De la mateixa
manera que mai s’ha acabat d’entendre la relació entre els casaments de models
despampanants amb esportistes milionaris...
... tampoc s’ha
acabat d’entendre mai la relació entre el col·leccionisme de llibres i els
amants de la lectura; i la recerca, acumulació, o el transport de llibres; i la
lectura i l’escriptura. S’idolatra l’objecte llibre, però també es llegeix i
s’escriu molt.
* * *
I, en tot aquest temps, només m’he
assabentat d’un sol col·leccionista de llibres que no els llegís o que no els
comprés per llegir-los: era un inversor en
primeres edicions. Curiosament, era un escriptor de best-seller...
3 comentaris:
com a mínim la obsessió dels llibres és de les més sanes que hi ha, en principi d'un empatx de llibres no et moriràs
T'agafo un paràgraf. El que té mèrit es portar a la biblioteca els llibres que t'han agradat :-)
Tens raó Pons. Els llibres no tenen efectes secundaris.
Agafa el text que vulguis, Miquel. Sí, es clar, portar a la biblioteca els llibres que t'han agradat en tindria molt i molt de mèrit!
Publica un comentari a l'entrada