Ja sé que és un
tòpic molt transitat dir que els llibres (la lectura) ens poden transportar a
altres llocs, llunyans o propers, i ens permet viatjar, en l’espai i/o el
temps, a la realitat i/o a la ficció.
El problema sol ser
“la qualitat” del viatge. Costa molt ser transportats a un altre món amb tots
els ets i uts, un altre món de debò, un món on es desdibuixin (o es reforcin)
els nostres referents, un altre món coherent amb si mateix i/o que complementi
el nostre, un món que s’aguanti i aguanti lectures, i/o que ens intrigui i
interessi i delecti en una sola i espectacular lectura; les millors històries
són les que ens atrapen així.
Viatjar,
concentrar-s’hi prou per aconseguir ser transportats, és difícil, sobretot a
mesura que ens fem grans i ens passa l’edat d’agafar-nos-ho tot tan a la
valenta.
I aconseguir
concentrar-se prou per escriure alguna cosa que transporti encara més, més quan
cada llibre que hem llegit i que admirem ens sembla una proposta diferent de
viatge, i encara que en el fons, sempre estàs viatjant a l’interior de l’ànima
d’una altra persona.
Escriure és també
intentar explicar un espai i un temps, una manera de veure i fer les coses, una
veritat que potser als altres ens pot sembla llunyana: cada persona constitueix
un profund misteri per a les altres persones. Però tots som persones, al cap i
a la fi, tots hem de fer el nostre camí personal des del bressol fins a la
tomba. La única diferència seria que només alguns sentirien la necessitat
d’explicar-ho per escrit.
* * *
A mi les millors
maneres d’explicar aquest camí personal, les millors propostes de viatge,
sempre m’han semblat les que fan els poetes. Sempre he tingut la literatura que
s’expressa en poemes com al millor, la més elevada. Encara que jo no escrigui
poemes, la meva prosa s’alimenta d’aquesta mena de poesia.
* * *
Un cop s’ha aprés a
orientar-se entre llibres... es pot arribar a viatjar (fugir?) molt bé, molt
ben acompanyada, i contenta.
Tan de bo pogués
ser així per sempre, entre llibres i posts.
2 comentaris:
molt interessant .....a mi quan hi entro en una novel·la em dura el viatge uns quants dies, de debò és com si hagués viscut altres vides , és el meravellós de llegir
Sí, poder -i voler- llegir està molt bé!
Publica un comentari a l'entrada