M’adono que l’altre
dia vaig fer servir la paraula “transcendència”. En la nostra època de mòbils i
superficialitat, potser un post d’un blog no sigui el context més adequat per
fer servir aquesta paraula...
Això m’havia
preocupat molt, com inserir paraules “elevades” en un text planer escrit a i
per a la nostra època... Pot semblar una bestiesa, però moltes vegades aquestes
paraules elevades doten al text d’una pompositat que l’afeixuga, i ja es veu
que la cosa no flueix. Com crear un context per inserir paraules elevades de
manera natural... aquest havia estat un dels reptes, des de sempre...
Pel que fa al
concepte de transcendència en sí, sé que avui en dia, època de desafecció
laica, s’associa la transcendència a l’avorriment. Jo mateixa no em referia a
res religiós (uix), sinó a quelcom només a l’abast de la millor poesia... Però
fer servir la paraula “transcendència” en un post d’un blog qualsevol, quan els
blogs són una cosa de consum ràpid, on la gent s’acosta per l’aspecte lúdic,
per distreure’s entre albarà i albarà, em continua semblant potser
desproporcionat. Seria necessari un altre context, potser, un context de més
profunditat i silenci, on una paraula així pogués commoure de debò.
Continuaré llegint
molt sobre el tema.
2 comentaris:
un post molt transcendental ^^
... no t'en fotis... :)
Publica un comentari a l'entrada