S’ha de donar al
públic allò què vol? Què vol el públic? Com deia aquell, i qui és, el públic?
En això de
l’escriptura, sempre he mirat d’anar a la meva. Publicar una cosa o una altra
segons si té èxit una cosa o altra em sembla una mica estressant, em sembla
acceptar una tirania de l’audiència que no té cap mena de sentit si el que
necessites realment és expressar-te. Ara, també pot voler dir quedar-te sense
lectors...
Per exemple, ja fa
temps vaig observar que si feia un post d’alguna cosa que tingués molt èxit
(ara parlo de llibres), allò tenia èxit. Si parles d’un llibre que tothom ha
llegit, hi ha moltes més possibilitats que el post sigui molt llegit, i fins i
tot polèmic, perquè tothom té la seva opinió. En canvi si parles de llibres que
ha llegit poca gent, això interessa a poca gent...
Per tant, vist lo
minoritària que és la cosa, direm que el meu blog mai no tindrà allò que es diu
“públic”, sinó que, sent afortunada, potser podré estar orgullosa de tenir uns
quants lectors...
2 comentaris:
pocs lectors però molt importants ;)
no et cal pas ningú que t'apadrini, a tu!
Publica un comentari a l'entrada