F.A.Q.

(frequenly asked questions)

(preguntes més freqüents)

¿Quina és aquesta famosa malaltia que pateixes de la que sempre parles però que mai no has anomenat?

Estic diagnosticada d’esquizofrènia paranoïde.

Hi ha qui sospita que la teva admiració per Anne Sexton ve per la vida dissoluta de la poeta...

La meva admiració per Anne Sexton ve principalment dels seus poemes. Si hi ha una dada de la seva vida que admiro és la de com una mestressa de casa que estava boja (havia estat al psiquiàtric), és converteix en poeta, una poeta de debò.

¿Es cert que dels llibres dels que has parlat darrerament al blog n’hi ha alguns dels que has començat a parlar i que has deixat a mitges sense llegir perquè t’han angoixat?

Hi ha dos llibres de ficció dels que he començat a parlar que no he acabat de llegir...

¿Per què has plegat de parlar de futbol al blog? Donava molta “vidilla”!

Tres mil posts parlant de llibres, i el post més llegit del blog és un en què parlo de futbol... Estic indignada! (I desil·lusionada). No tornaré a parlar de futbol fins que el futbol sigui una cosa molt i molt friki i molt i molt minoritària...

¿Què és això que prestesament estudies de manera autodidacta?

Intento llegir poesia.

Quan va morir Lou Reed es va dir què havia estudiat... poesia!, una cosa estranyota que als mitjans no havia sentit a dir mai de ningú, ni tan sols de cap poeta; ell devia creure què per la seva carrera artística ho necessitava, per les lletres de les seves cançons sempre al límit i per l’enriquiment de la seva cultura personal.

Encara que jo no m’interessi pel mateix tipus de poesia pel que s’interessava ell –sospito-, jo també que crec que algú que vulgui escriure ha de llegir molt, llegir de tot, però, sobretot, amarar-se de la millor poesia de totes les cultures i de tots els temps; em sembla indispensable llegir poesia per aprendre a escriure, encara que el què escriguis no siguin poemes i no vulguis ser poeta, sinó simplement una bona prosista, o diarista, o blocaire...

M’agradaria molt que de mi es digués què “va llegir poesia”, encara què de fet no és estudiar com aquella qui estudia una cosa acadèmica, sinó simplement conèixer, llegir i rellegir.

(Per cert, darrerament he estat començant a llegir la prosa de Cernuda, i això sí que és parlar de poesia amb propietat. No crec que la meva capacitat de lectura, d’escriptura i de comprensió lectora arribin a tant, però m’agradaria molt poder parlar algun dia de poesia amb aquest domini i coneixement de causa...)