L’art de la guerra

Quan el barça va guanyar la copa de xampinyons me’n recordo que hi va haver una persona que va escriure a la radio dient “quan un equip de futbol faci alguna cosa realment útil per la humanitat, llavors el felicitaré”. Qui diu que els esdeveniments esportius no són útils per a la humanitat? L’esport ha canalitzat la violència de les masses. Només cal llegir el llibre Un bàrbar al jardí, de l’escriptor polonès Zbigniew Herbert (hi és en català i en castellà) per adonar-se de com es barallava la gent a l’edat mitjana als països europeus: de com de seguida es feien la guerra per no-res, de com els enfrontaments sanguinaris eren, ja no el pa de cada dia, sinó la seva manera de ser al món. Ara estem més avançats, però precisament una de les coses que ens fa més civilitzats és que tenim sublimada la necessitat d’enfrontament amb les competicions esportives. Ja ho vaig dir una vegada: si tanta prepotència com surt quan juga el barça no pogués desfogar-se amb el futbol, aneu a saber per on sortiria. Es a dir que s’ha de felicitar doblement el futbol: primer perquè guanya, i segon per ajudar-nos a tots plegats a canalitzar els nostres instints i a ser més civilitzats. Perquè, no us heu fixat que és o mentre condueixen o mentre miren els futbol que surten els instints primaris de les persones? S’ha aconseguit canviar la guerra per la imatge de la guerra. El futbol és ara l’art de la guerra, o, més concretament, l’art de la imatge de la guerra. Això ja és alguna cosa útil per a la humanitat.