M’agrada anar pel món ara el mes d’agost, l’època en que tothom està de vacances: les carreteres, mig buides, les botigues, mig buides, els carrers, plens de turistes però mig buits de gent d’aquí. Es pot fins i tot trobar un bon aparcament (si hi vas aviat)! No sé on es fica la gent però no els envejo, al contrari, estic molt contenta que tothom sigui fora, ben lluny de casa. En la meva opinió, tot l’any hauria de ser així, tot l’any hi hauria d’haver aquesta tranquil·litat... (Ai, que els botiguers em mataran per dir això...) Doncs sí, voto perquè sigui agost tot l’any i hi hagi menys gent anant pel món, com a mínim a la part de món que jo transito. Això sí que és la felicitat. Em venen ganes de sortir més de casa i tot...
dijous, 12 d’agost del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Fins i tot el nom agost es molt bonic, i evocador de les vacances d'estiu de quan érem petits. És recordant la sensació feliç d'aquells estius de la infància que m'agrada l'agost. Aquella sensació de llibertat que sentia: cap obligació, ni compromís, ni res que nos fos l'aventura del jugar i del llegir. Al no trobar-me amb massa gent ni coneguts m'hi ajuda.
Publica un comentari a l'entrada