A canvi de res no existeix

No fa pas gaire, en una conversa informal, una persona em va dir que estimar de debò era una cosa que es feia “a canvi de res”. En una altra conversa informal, el primer que va fer aquesta persona va ser demanar-me calés. Però es clar, aquesta persona m’aprecia “a canvi de res”! Quan una persona us digui que “estima a canvi de res”, pot ser que li hagi rentat el cervell una secta (l’església catòlica té molts números: per això passen la bacina a missa, perquè “estimen canvi de res”!) A canvi de res no existeix. Es pot estimar a canvi que t’escoltin, et respectin o a canvi de que t’ho facin passar bé al llit. Encara que moltes coses es facin a canvi de calés, és evident que en les relacions humanes hi ha un element “no comprable”, però això no vol dir que s’estimi a canvi de res. Es pot no estimar a canvi de calés, però segurament s’estima a canvi d’alguna altra cosa: ja dic, que t’escoltin (sabeu lo difícil que es trobar algú que ens escolti de debò?), que et respectin, que et coneguin, que et donin seguretat, que et facin riure o que t’ho facin passar bé. A canvi de la companyia. Si estiméssim “a canvi de res” hauríem d’estimar a un desconegut que ens insultés pel carrer. Sí, ja sé què diu la religió: “posar l’altra galta”. Jo parlo del món real, de tal i com és la naturalesa humana, no de la teoria ideal, i a algú que ens insulti pel carrer no l’estimarem pas gaire, per més que la “teoria” digui que ho “hem” de fer. Es que algú estimes gratuïtament i no a canvi que l’estimin ben segur que ben aviat acabaria al psiquiàtric. Que estimen a canvi d’alguna cosa no vol dir que estimen a canvi de calés. Segur que tots tenim el nostre preu no pecuniari a l’hora d’estimar de debò a algú. Ara, per experiència pròpia us ho dic, quan algú us digui que us estima “a canvi de res”, amagueu al cartera!