Saber ser

«Creu en tu mateix, però no tant; dubta de tu mateix, però no tant. Quan sentis que dubtes, creu, quan creguis, dubta. Es en això que rau l’única vertadera saviesa que pot acompanyar a un escriptor.» – Augusto Monterroso

...

«Les persones que tenen una tempestuosa vida interior i que no busquen desfogament en les seues paraules o en els seus escrits, són simplement persones que no tenen una tempestuosa vida interior.» – Cesare Pavese 

...

«La persona que sap llegir però que no llegeix bons llibres, no té cap avantatge sobre la persona analfabeta que no pot llegir llibres.» – Mark Twain

Tres frases de capçalera

«Quan escriguis, ves a la teva.»

Augusto Monterroso

«Res no substitueix la feina d’escriptori.»

Edith Wharton

«Ara només escric sobre el que m’interessa. No busco temes: qualsevol cosa en la que no pugui parar de pensar és el meu tema.»

Stephen Vizinczey

...

«Els nois tenen  tendència a una major instrumentalitat i les noies a una major expressivitat. – Dit d’una altra manera, els homes tenen més tendència a posar la seva personalitat, la seva manera de ser, al servei d’un objectiu, mentre les dones atorguen més valor a la expressió de les emocions, a la comunicació, pel seu propi valor més que per servir a un objectiu.» – El País 

...

«Entre l’entusiasta d’abans (SXIX), que necessitava llegir un llibre, i l’avorrit d’ara (SXX), que necessita un llibre per llegir, hi ha una diferència fabulosa. » (frase trobada en una revista)

Setmana Santa

Estimats amics internautes,

Aquests dies, fins passat Setmana Santa, no publicaré el post habitual sinó que miraré de publicar, cada dia, o cada dos dies, ja ho veurem, una “frase cèlebre” de les que guardo al sarró.

Espero que us interessi, i fins aviat!

Robant el temps

«Internet, el gran lladre de temps per l’escriptor als nostres dies... »– (frase trobada a internet)

Avís/matís

Tornant la tema de llegir o no llegir a Borges, o de llegir o no llegir alguns dels contes de Borges, específicament, m’ha quedat un detall al tinter, i amb això acabo.

He observat que hi ha alguns lectors de Borges a qui enfrontar-se a la immensitat de l’apetència de saber que és l’escriptura de Borges els fa sentir frustrats. Són lectors a qui Borges no entusiasma, però a qui tampoc deixa indiferents; simplement s’adonen que ells mai podran saber tot allò. És una safata de pastissets, però hi ha massa pastissets, ells no podran menjar mai tants pastissets...! Allò no és per ells... Treuen el cap pel penya-segat i miren al mar, que és l’infinit, i no els fa cap mena de gràcia. I se senten frustrats, es clar.

És a dir, s’ha de llegir a Borges, sobretot alguns dels seus contes, però sempre tenint molt present que Borges és Borges, i que nosaltres som nosaltres... I que, si bé el què explica és l’infinit, nosaltres som limitats... No oblidar-nos d’això simplifica molt les coses a l’hora de fruir de la lectura i no sentir-nos frustrats.

La veu tranquil·la

De vegades no ho veig clar... No veig clar que tingui dret a estar-me tranquil·lament aquí escrivint mentre el món està com està...

Tot i què escriure és una de les poques (i millors) coses que es poden fer que realment funcionen, no per lluitar contra la injustícia del món (això per desgracia no té remei), sinó per explicar-nos a nosaltres mateixos com és aquest món.

Amb la meva escriptura mai no he aspirat a “canviar el món”, però sí a ser conscient de les coses, i a transmetre aquesta consciència...

M’agradaria ser conscient de la realitat, i saber-la explicar tal i com és, però m’adono que això és complicat. La realitat, com  les cebes, té múltiples capes; la realitat és un calidoscopi, té moltes maneres de ser mirada. I, a més, la manera de veure algunes coses canvia a mesura que fas anys...

Saber trobar la pròpia manera de veure i d’explicar-se a una mateixa com et veus a tu mateixa, com veus els llibres o com veus el món... és probablement trobar allò que en diuen “la veu” de l’escriptor. I, si se’t concedeix d’haver trobat aquesta veu, no hauries de tenir dubtes...