Quan llegia novel·les, en tenia quatre o cinc de començades al mateix temps. Quan vaig fer la transició a llegir llibres de poesia i assaig, i vaig aparcar les novel·les, al començament el fet de començar llibres se’m va desbocar, i en vaig arribar a tenir quaranta-set de començats, gairebé cinquanta. Un dia em vaig despertar i em va semblar una barbaritat! Quina manera d’enganyar-me a mi mateixa!
En un parell d’anys (o potser tres o quatre), he aconseguit reduir-ho a deu llibres començats llegits al mateix temps, (molts acabant-los, alguns deixant-los per més endavant...). (I sóc perfectament conscient que tenir deu llibres començats al mateix temps no és pas del tot el que se’n diu “normal”). Ara tinc només deu llibres començats i dues impressions (això de les impressions són revistes o textos trests d’internet). O sigui que tinc dotze materials de lectura començats. M’ha costat molt reduir-ho, perquè periódicament tinc ganes de començar un nou llibre, com una gana. Hi va haver una época en que llibre nou que em comprava, llibre nou que començava: me’n moria de ganes; i, com que sempre he sentit la necessitat suprema d’acumular llibres, així va ser com la quantitat de llibres en procés de lectura se’m va desbocar sense ser-ne conscient, quan en l’època en que llegia sobretot novel·les n’acostumava a tenir com a molt cinc de començades alhora, o menys.
* * *
La sensació de ganes de començar a llegir un nou llibre la tinc sovint, sobretot quan observo la pila dels llibres que estic llegint en aquest moment i m’esperono a mi mateixa per fer via per acabar-los.
* * *
He observat que des que no faig cas d’aquesta sensació de començar a llegir un nou llibre, i no en començo tants, no tinc necessitat de comprar-ne tants de nous, passa més temps entre una vegada i una altra en que haig d’anar per força a la llibreria. És com si hi hagués una relació de vasos comunicants entre la necessitat de començar a llegir un nou llibre, la necessitat d’acaparar llibres que tant i tant em fa patir i la por de quedar-me sense material de lectura, que és el que em passa en malsons recurrents. Des que he posat la brida a començar a llegir un llibre nou, i he començat dirigir les ganes de tenir-ne un de nou, la necessitat de posseir llibres no m’angoixa tant com abans, mica en mica vaig controlant la meva addicció.
* * *
També em passa un altra cosa amb els llibres que llegeixo: que, quan he llegit un tros, em saturo, necesssito “assumir-lo”, i reposar, de vegades un dia, de vegades més, per tornar a “voler”, per tornar a tenir ganes de posar-m’hi, sobretot si la lectura és espessa i m’ha expremut.
* * *
Quan m’enfronto a la lectura d’un nou text, sobre tot si és difícil, sempre faig una primera lectura lleugera: es tracta de “roturar” el terreny, de fer-me un mapa mental del lloc que ocupa al món, una primera lectura que es llença com el primer tast d’un tastador de vins, i en la que no m’assabento de gran cosa, si és que el text és complicat. Potseriors relectures hauran de venir a treure’n una collita real. Diu que els llibres s’han de rellegir, però no tots els llibres que es llegeixen mereixen ser rellegits, s’han de saber destriar.
* * *
Vaig arribar a tenir fins cinquanta (quaranta-set) llibres començats. M’encanta començar un nou llibre, necessito començar a llegir un nou llibre periódicament.
En canvi, em costa acabar els llibres. Quan llegia novel·les m’encarinyava amb els personatges i no volia que compartir aquell món s’acabés. Acabar un llibre és una separació, una renuncia. M’acosta a aquell moment anti-mític en que em podria quedar sense material de lectura...
Haig d’aprendre a rellegir-los un temps després d’haver-los acabat, així acabar-los no serà tan traumàtic, i no tindré la consciencia que la separació serà per sempre.
Haig d’aprendre a no començar-ne tants, a no tenir-ne tants en procés de lectura, a acabar-los més ràpid, i a acabar-ne més. Des que me’n vaig adonar, acostumo a acabar-los tots, encara que em costi. Em costa per impaciencia de començar-ne un de nou; ara no en començo un altre si no n’he acabat un.
Escollir el proper llibre a llegir, decidir que serà “aquest”, és una aventura intel·lectualment estimulant en la vida d’una lectora. És apendre a apostar cada vegada per un llibre nou que no saps si valdrà la pena ser rellegit.
