Comença un nou
curs, el 2015-2016, curs en què celebraré el meu quarantè aniversari, i el
vint-i-cinquè d’escriptura. (I el desè del blog!)
Segons se’m diu, ja
no són edats de jugar a ser escriptora, ja no són edats de jugar a res. Segons
se’m diu, els quaranta ja són edats
d’haver posat seny. A aquesta dada s’hi afegeix que els queixals del seny no
m’han pas sortit, encara... No acabo de comprendre si això va a favor o en
contra de l’argument aquest que als quaranta cal haver posat seny... Puc fer el
beneit uns quants anys més si no m’han sortit els susdits queixals, encara?
(Entenent-se per fer el beneit uns quants anys més per continuar escrivint).
A l’altra banda del
camp, la certesa que els quaranta són “l’edat” pels escriptors, la maduresa; no
seria gaire intel·ligent plegar ara que s’hi arriba, precisament.
Mai he pensat
seriosament a plegar d’escriure... però escriure podria plegar de ser la
prioritat de la meva vida...(?) Sé que voler escriure per sobre de tot és
egoista... És l’escriptura la terra de fer pipes que sembla, o és només un
miratge?
Espero que a partir
d’avui aquesta mateixa escriptura (publicada al blog o no) m’ajudi a saber què vull realment.
Benvinguts a la
nova temporada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada