També voldria
aclarir què volia dir quan vaig dir que això de ser considerat el precursor de
l’hipertext era un honor “dubtós”.
Ho vaig dir perquè
pel que sembla navegant per la web, això de l’hipertext estaria considerat la
pera en bicicleta, la panacea, la solució a tots els mals. No hi estic d’acord,
perquè a l’hora de capir realment què diu un escrit, els enllaços als què
cliquem quan estem a mig llegir-lo ens distreuen molt. No s’ha de poder llegir
bé de cap manera amb l’hipertext a tota màquina, ara fent click aquí, ara fent
click allà.
Estic d’acord
amb què es faci servir l’hipertext, es clar que sí, és un cosa contra la que no
es pot lluitar, -no voldria pas que semblés que sóc de l’edat de pedra-, però
només si primer s’ensenya a llegir bé, a concentrar-se en el que diu un text
lineal. Només s’hauria de poder ampliar el què ens diu un text escrit quan s’ha
captat tot el què ens diu aquest text escrit, no abans. Això es una mica
difícil d’explicar però espero que s’entengui. A mi, a l’hora de llegir de
debò, l’hipertext em fa més nosa que servei; ara, per ampliar informació i
saber més, doncs és ideal. És com tot, s’ha de saber fer servir.
I si dic que
l’honor d’haver-lo inventat és “dubtós” és per això, perquè em sembla que no se
sabrà fer servir o que si es fa servir serà en detriment de la comprensió
vertadera dels textos.
Però això és una
opinió meva molt personal, tan de bo no tingués raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada