L’altre dia deia
que aquest estiu tenia la intenció d’escriure i de publicar molt; era veritat:
ho sentia, quan ho deia. En canvi, ahir mateix deia que no estava “inspirada” i
no escrivia res... També era veritat al seu moment. Sóc conscient de la
contradicció, però l’escriptura és així; l’escriptura és això.
Ara, potser en dono
la culpa a l’escriptura, a la manca d’inspiració, i el que en té realment la
culpa és la meva pròpia inestabilitat.
L’escriptura és una
cosa que te l’avantatge que va bé per reconduir (o reconciliar-se amb) la
pròpia inestabilitat.
2 comentaris:
dona potser també la calorada que fa pot tenir a veure amb la inspiració , de totes maneres qui no està inestable? ja tornarà la inspiració, serà ben aviat i si no calma
Gràcies Elvira!
No sé si es nota gaire al blog, però jo ho sóc bastant, d'inestable, almenys tot el que fa referència a la psique. Ara, miro que això no es converteixin en accions inestables...
Publica un comentari a l'entrada