De vegades em
pregunto... per què escric el blog? Per què explico coses de la meva vida, de
les meves lectures, per què explico coses de les meves opinions sobre el món
que ens envolta?
(Aquí hi ha dues
preguntes diferents: una, per què s’escriu, i l’altra, per què es comparteix
allò que s’escriu... Totes dues preguntes són difícils de respondre...)
És a dir...
No és una
presumpció pensar en “tenir lectors”?
* * *
És com si el blog
fos una barqueta de paper... Es deixa portar per l’aigua plàcida, però patiria
(i, probablement, s’enfonsaria), si hi hagués tempesta, pluja o tan sols unes
poques onades...
De moment, la
barqueta encara no ha estat vençuda per la força dels elements, les burles, les
rialles... i aquí continuo, amb el meu vaixellet de paper rumb a l’infinit...
Encara que no sàpiga exactament el perquè...
Potser només perquè
algú la reculli i llegeixi allò que hi ha escrit...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada