La meva biblioteca
em serveix, sobretot, per somniar: somniar que m’he llegit tots aquests
llibres, i que gràcies a això m’he convertit en una gran escriptora...
En realitat, de
llibres llegits només n’hi ha la meitat...
I, respecte a això
de ser escriptora... En fi, encara escric, que és més del què em pensava que
podria dir sobre mi mateixa fa deu anys... (Tot i que sempre he escrit, i
sempre he estat convençuda que escriuria, hi ha hagut – encara hi ha- moments
de desànim).
Ara, tot allò de
ser novel·lista per “arrasar amb tot”, ho tinc ben encallat. Potser necessitaré
una mica més de temps... Tampoc hi ha cap pressa... Els quaranta, “l’edat” per
antonomàsia pels escriptors, comencen a besllumar-se a l’horitzó... I, em
pregunto... hi ha “pla b”? Doncs no, no hi ha “pla b”... I, recargolins!, no
vull pas que n’hi hagi, de “pla b”!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada