Les Guixades al paradís i els Esvorancs al paradís no és només una manera de compartir uns poemes que m’agraden: també és una excusa per millorar la meva escriptura.
Amb això vull dir que copiar a mà o a màquina, traslladar sobre el paper o a la pantalla, el que han escrit els grans poetes (o com a mínim poetes més grans del que jo serè mai), és un vell truc que fan servir des de temps immemorials els aprenents d’escriptor per millorar la qualitat de la seva escriptura; el secret del monjo copista.
No tinc cap aparell per avaluar quantitativament el que li ha servit a la meva escriptura copiar tots aquest textos, però com a mínim m’ho he passat molt bé copiant-los. A més, molts ja eren a la xarxa i no els he hagut pas d’entrar.
L’elecció d’aquest poemes m’imagino que és discutible, però no he triat els poemes només per la seva qualitat o per si m’agradaven, sinó pel missatge que volia transmetre. I també voldria dir que és una pàgina més de poemes concrets que de poetes. Hi ha fins i tot algun poeta representat amb un sol poema que no va escriure res més de remarcable, que sembla que amb aquell poema li va sonar la flauta, i perquè no m’estiri el poeta no podia deixar el poema fora si m’anava bé.
També tinc la impressió que en aquesta pàgina hi manquen un grapat de clàssics, els clàssics de debò, que per la raó que sigui encara no he tingut la oportunitat de llegir i d’apreciar. Crec que s’ha d’arribar a les coses a poc a poc, no pots començar a llegir la poesia de Shakespeare en versió original a l’adolescència... No, es comença per la poesia primerenca de León Felipe i es van fent passets.
De moment, sóc jove encara, el meu itinerari per la poesia m’ha dut fins aquí, fins als poemes que hi ha a les Guixades i als Esvorancs, però sóc conscient que queda molt camí per recórrer encara. És un itinerari molt personal que sóc conscient que una altra persona potser hauria resolt d’una altra manera.
Però, a la meva manera, espero aprendre molt encara. Continuar llegint.
«Busquem en els bons versos els materials d’una bella prosa.»
1 comentari:
M'agraden els itineraris personals de cadascú.....quan tingui temps em miraré amb calma els teus dos recull antològics, ara he mirat una mica i he vist fragments de Poeta en New York....és un poemari que em fascina...
la meva àvia deia que llegir fa perdre l'escriure però s'equivocava...s'aprèn llegint i s'aprèn escrivint es retroalimenten!
bones lectures i bons aprenentatges!
Publica un comentari a l'entrada