Ira

Heu estat mai molt enfadats? Heu necessitat mai treure la ràbia com un volcà en ignició? Es diu ira, i és un pecat capital.

Recordant alguns posts, m’adono que m’he deixat endur per la ira a l’hora d’escriure, més d’una vegada. I també m’adono que està bé tenir aquesta via d’escapament, abans de fer alguna cosa que em sàpiga greu al món real. El blog, aquesta terra de ningú que no acaba de ser real, però que tampoc es pot dir que no existeixi.

Voldria dir que em sap greu haver-me deixat endur per la ira envers el món real en algun post, que quedarà com a literari o fins i tot potser com a injust o ridícul. Però el blog és ideal per donar sortida a tot el que és candent en una ànima, i m’alegro de tenir-lo per això, per desfogar-me; m’ajuda a conservar l’equilibri, i a posar a la realitat allà on li correspon. Aquesta realitat que representa que no distingeixo, i que em dóna tants disgustos...