Suc de suor

Sempre que hi ha uns dies de festa així en que obren els comerços penso en la injustícia que representa això pels dependents d’aquest comerços, sobretot els de les gran superfícies. Ja sé que, com que treballen un dia que no toca, guanyen més –si tenen un bon conveni, no sempre és així-, però és que no poden triar, han d’estar al peu del canó per força, i potser, en comptes dels diners, els hi vindria bé reposar una mica i fer festa com tothom. Jo he fet de dependenta i sé que estar de cara al públic és molt sacrificat. També sóc clienta d’algunes botigues i ser que els que anem a comprar de vegades som uns pesats. No sé. M’agradaria que, a l’hora de decidir els horaris comercials, el govern no mires només els interessos de les grans superfícies i penses una mica més ens els simples treballadors que no podran triar si treballen o no. No volen protegir tant els treballadors? Començar per respectar els seus dies de festa pot semblar superflu i una gran bestiesa, però em sembla que no és cap bestiesa deduir que un treballador no espremut rendeix més. Però, per desgràcia, a moltes empreses d’aquest país –no només botigues- els continua semblant que si no esprems un treballador al màxim t’està robant l’escàs sou que li pagues. Llavors diuen que el nostre país té una baixa productivitat. Això no és culpa dels treballadors, sinó de la mentalitat dels empresaris. A ningú se li acudit que un treballador satisfet i tractat justament, respectant el seu descans, rendeix molt més? Ja us asseguro que, per la meva escassa experiència en el món laboral, de moment a ningú se li ha acudit...