Recordo que alguna vegada m’havia preguntat d’on venia el títol del millor llibre de l’Umbral: Mortal y rosa. Bé, doncs com m’ha passat altres vegades, no ho he preguntat a ningú –tampoc tinc ningú a qui preguntar-ho-, però la resposta ha vingut a trobar-me. Havia picotejat el llibre de Pedro Salinas La voz a ti debida, però mai l’havia llegit tot sencer. Doncs ho vaig fer, me’l vaig llegit tot sencer. Pedro Salinas és un dels poetes que més m’agraden, de tots els temps, i és curiós perquè no en sento a parlar en enlloc ni sé res d’ell o de la seva vida. No és com d’altres poetes que son populars i qui més qui menys en sap alguna cosa (penso en Lorca per exemple, que també m’agrada molt). Doncs si no sé res de Pedro Salinas, malgrat que hagi llegit alguns poemes seus i m’agradin molt, és sobretot perquè la informació sobre la seva vida mai ha vingut a trobar-me des de les pàgines d’un diari, per exemple, o des d’alguna biografia que estigui de moda, i jo no he buscat res. Com que no sé res d’ell, em puc concentrar en apreciar la bellesa dels seus poemes, que s’ajusta especialment a la meva sensibilitat, no sé perquè. Alguns me’ls sé de memòria. Salinas és un clàssic de la llengua castellana. Doncs, llegint a fons La voz a ti debida, al darrer poema es troba la resposta de perquè el llibre d’Umbral es diu Mortal y rosa. M’adono que tot el poema s’hauria de publicar la final del llibre de l’Umbral, com unes paraules que el mateix autor dirigeix a la seva dona parlant d’aquest ésser estimat. L’Umbral podia semblar el que volgués, però en el fons era una persona molt sensible.
dimecres, 10 de novembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada