Quan treballava a la ferreteria, veníem unes balances ultrasensibles. Segons l’encarregada, eren perquè la gent que feia règim poguessin pesar els aliments. A l’hora de la veritat, aquella balança ultrasensible només la veníem als que necessitaven una balança ultrasensible per pesar droga. No veieu com s’emocionaven quan veien que allò era capaç de marcar el pes d’un foli... ja et dic jo que si vols pesar formatge no t’emociones pas tant...
A la fusteria, la mestressa va muntar un sidral als del local del costat –un taller de cotxes- perquè venien substàncies fumables. Un dia em va dir: “estic contenta perquè el paper de fumar el venem molt bé.” A qui es pensava que el venia, el paper de fumar? Llavors encara no havia esclatat la crisi i ningú es feia els cigarrets... Hipocresies de rics...
A la fusteria, la mestressa va muntar un sidral als del local del costat –un taller de cotxes- perquè venien substàncies fumables. Un dia em va dir: “estic contenta perquè el paper de fumar el venem molt bé.” A qui es pensava que el venia, el paper de fumar? Llavors encara no havia esclatat la crisi i ningú es feia els cigarrets... Hipocresies de rics...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada