Quan tenia 10 anys, a l’escola, els professors ens van fer jugar a les eleccions. Es tractava de dir quina mena de partit volíem formar. Es van mencionar les esquerres. A la classe érem trenta, i tots -no només van fer-ho els enrotllats-, tots, vam aixecar la mà. Teníem 10 anys. Jo, ingènua de mi, vaig pensar: “si tothom vol ser d’esquerres, per què nassos existeixen els partits de dretes?”. Tenia 10 anys.
Amb els anys ho he entès. Ai, què bonic és tenir 10 anys i tenir fe...
* * *
Em fan gràcia els progres que treballen en corbata, tenen una segona residència i un pla de pensions i són “d’esquerres”...
Em fan gràcia els progres que van a passar el cap de setmana a Paris “en un pis que els han deixat” (!) i que són “d’esquerres”... Oh, Paris, quina ciutat més bonica. No hi ha pobres fent lleig. Sí, sí, és trist però hi ha ciutats on els pobres “fan lleig”. Els seus habitacles de pobre fan lleig. Sobre què s’ha construït Paris? Sobre quins diners vinguts d’on es construeix la bellesa y el luxe de Paris, la llum de Paris? D’on es treuen els diners per mantenir Paris? Ara, jo sóc progre i me n’hi vaig de vacances, a Paris, una de les ciutats més cares del món. Però què progre i enrotllat i d’esquerres que sóc.
Tothom està d’acord que les piràmides van ser aixecades sobre la suor de milers d’esclaus... perquè la gent no està tan d’acord en que el luxe del món actual s’obté de la mateixa suor?
Sabatilles i bolso de marca, però ¡què progres que som!
Amb els anys ho he entès. Ai, què bonic és tenir 10 anys i tenir fe...
* * *
Em fan gràcia els progres que treballen en corbata, tenen una segona residència i un pla de pensions i són “d’esquerres”...
Em fan gràcia els progres que van a passar el cap de setmana a Paris “en un pis que els han deixat” (!) i que són “d’esquerres”... Oh, Paris, quina ciutat més bonica. No hi ha pobres fent lleig. Sí, sí, és trist però hi ha ciutats on els pobres “fan lleig”. Els seus habitacles de pobre fan lleig. Sobre què s’ha construït Paris? Sobre quins diners vinguts d’on es construeix la bellesa y el luxe de Paris, la llum de Paris? D’on es treuen els diners per mantenir Paris? Ara, jo sóc progre i me n’hi vaig de vacances, a Paris, una de les ciutats més cares del món. Però què progre i enrotllat i d’esquerres que sóc.
Tothom està d’acord que les piràmides van ser aixecades sobre la suor de milers d’esclaus... perquè la gent no està tan d’acord en que el luxe del món actual s’obté de la mateixa suor?
Sabatilles i bolso de marca, però ¡què progres que som!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada