Fidelitat i celibat

Sabeu què vaig sentir? Vaig sentir a un home, un famós escriptor, que deia que la fidelitat a una mateixa parella sexual al llarg de tota la vida era comparable al celibat, és a dir, que era comparable a no tenir parella, i que l’única activitat sexual digne d’aquest nom era la que es produïda amb parelles diferents al llarg del temps. Es a dir, que l’únic sexe que valia la pena era el que podia anar canviant de parella tot sovint i “cobrant peces”, per dir-ho així. (No en va els humans som una antiga societat de caçadors, i qui caçava eren els homes.) No cal dir que la seva genètica devia ser la de l’infidel, si és cert que la fidelitat dels homes està determinada genèticament. (Es clar que diu que les dones som fidels segons si estem ovulant o no, segons el dia del mes.) O sigui que el sexe de tota la vida amb la mateixa parella no val la pena? Vaja, vaja... si això és el que jo sempre hauria volgut... però, si al final resulta que estar sempre amb la mateixa parella no és tan diferent de no tenir parella, podríem dir que jo gairebé ja sóc a mig camí...