Desgana

Aquests dies no tinc gaires ganes d’escriure al blog. No se m’acudeix res. No sé exactament perquè passa això. Me'n recordo d'una conferència sobre blogs en què en Biel Mesquida va dir que si tens un blog “no el pots deixar abandonat”... Es a dir, que estàs moralment obligat a escriure-hi cada dia. Ara, llavors pot ser que et surti algú dient que “escrius massa”, com m’ha passat a mi. Què vol dir “escriure massa”? Jo escric el que necessito escriure, ni més ni menys. Ara, potser sí que m’hauria de replantejar això d’escriure cada dia i donar un respir als lectors... Pot semblar un tòpic, però ningú està obligat a llegir-me, i si em llegeix, a llegir-me cada dia... ja sé que hi ha lectors que només es deixen caure pel blog de tant en tant... Suposo que en el meu blog hi ha poca varietat, i que els meus textos resulten feixucs i avorridots, encara que a mi em semblin molt interessants. Són poc “comercials”, cosa que no vol dir necessàriament que siguin bons, perquè també hi ha literatura minoritària dolenta. I jo que volia que em llegissin els “happy few”! (Tot i que estic molt contenta amb els lectors que tinc). Pel cas, que avui comença una nova temporada, i m’agradaria tornar a publicar el blog cada dia, després de les intermitències estivals, però no sé si se m’acudirà un post cada dia o només algun de tant en tant. Per no parlar del munt de coses que m’agradaria dir i que, com que penso que és millor no dir-les, em bloquegen i fan un tap a la meva creativitat. Doncs així anem... Que tingueu un bon retorn a la feina!!!